El projecte ” Cristianos puros de África ” està format per dues exposicions
simultànies que porten per subtítol: “Culto y Fe” en la Casa da Parra i
“Peregrinaciones” a les sales d’exposicions temporals del Museu das
Peregrinacións e de Santiago.

L’exposició recull aspectes sorprenents de la cultura d’uns pobles que constitueixen l’únic reducte de cristians que encara perviu a l’actual Etiòpia i Eritrea i que no van ser objecte de conversió per part dels successius colonitzadors que van ocupar aquests territoris.

Emparentats amb la reina de Saba, i aquesta amb el rei Salomó, conserven uns
rituals ancestrals; en alguns casos mil·lenaris. L’aparició d’aquests primers cristians es remunta al segle IV i constituirien el primer estat cristià conegut.
Un llarg aïllament propiciat per l’elevada altura i un impenetrable sistema de muntanyes propiciaria la conservació d’un riquíssim patrimoni cultural, tant material com immaterial que constitueix avui un patrimoni inigualable. La tradició atribueix a Lalibela, monarca que va governar aquests territoris sobre el segle XII, la construcció d’un monumental conjunt d’esglésies excavades que intenten reproduir els llocs mes emblemàtics de Jerusalem i Terra Santa. Aquest lloc es va convertir llavors en un destí de peregrinació per a cristians ortodoxos coptes i constitueix un dels objectius recollit pel fotògraf Luis López “Gabú” per a aquesta interessant mostra expositiva.

Moltes gràcies a tothom que va participar!

Aquí teniu un vídeo:

Segons un estudi publicat recentment a Geophysical Research Letters, d’aquí a un milió d’anys podria aparèixer un nou oceà a Etiòpia.

Investigadors de diversos països han detectat el que sembla ser el procés de formació d’un nou mar sota la vall del Rift, al desert d’Etiòpia, un gegantí conjunt de fractures i depressions que travessa gairebé 5.000 quilòmetres de nord a sud. L’esquerda en concret, de fins a sis metres d’ample i 56 quilòmetres de llarg, podria donar lloc a una nova extensió d’aigua que dividiria el continent africà.
“Tot va començar amb un gran terratrèmol, al qual van seguir tremolors més suaus i l’erupció del volcà Dabbahu. El magma va sortir per la part central de l’àrea del Rift i la va obrir en totes dues direccions, com si fos una cremallera. Va succeir d’una forma inesperada, molt més ràpid del que s’havia vist fins al moment en altres casos, i milers de persones van haver de ser evacuades. “

Si les coses succeeixen com plantegen els autors de l’estudi, d’aquí a un milió d’anys sorgirà un flamant oceà que tindrà connexió amb la mar Roja i el golf d’Aden, entre el Iemen i Somàlia.
Estem pensant seriosament a mantenir una secció fixa al nostre butlletí que ens informi de l’avenç del nou oceà. Esperem no fer-nos pesadets.

Etiòpia ha inaugurat la seva primera planta generadora d’electricitat sense presa pròpia, ja que és alimentada per l’aigua d’un altre projecte hidroelèctric situat a 26 quilòmetres de distància.

La planta Gilgel-Gibe II va ser posada en marxa el 13 de gener pel primer ministre etíop, Meles Zenawi, i el ministre d’Afers Exteriors italià, Franco Frattini i va ser construïda amb finançament del govern d’Itàlia i per la firma italiana Salini Costractori SpA amb un cost de 281 milions d’euros.

La GII és alimentada per l’aigua de sortida del projecte hidroelèctric Gilgel-Gibe I, construït amb la seva presa pròpia sobre el riu Omo a 26 quilòmetres de distància, i aprofita l’energia potencial que proporciona la gran diferència d’altitud entre els dos llocs.

La nova planta té una capacitat generadora de 420 megavats, més del doble del dèficit de 200 megavats que Etiòpia afronta anualment.
En la inauguració de la planta GII, Meles va dir que el seu govern apunta a duplicar la capacitat generadora d’electricitat d’Etiòpia en el termini de cinc anys.

La planta GI genera 180 megavats i l’aigua de sortida de la seva presa és canalitzada cap a la GII per un túnel de més de sis metres de diàmetre que travessen una cadena de muntanyes.

Més de 2.100 treballadors etíops i estrangers van particiar en la construcció de la planta GII, situada a 250 quilòmetres al sud-oest d’Addis Abeba.

Una lluna plena preciosa, la lluna plena més plena de tot l’any, havien dit a la ràdio, il·luminava la carretera que uneix Vilanova amb Barcelona.
Acabada l’Assemblea d’AFNE, em dirigia a casa meva.
En el reproductor de CD del cotxe sonava All is love, de Karen O and The Kids, el tema central de la pel·lícula Dónde viven los monstruos (Spike Jonze, 2009). És una cançó aclaparadora, amb molta força, ideal per pensar en tot el que ens havien explicat els nostres amics d’AFNE. Sens dubte em convidava a reflexionar (escolteu-la i veureu a què em refereixo).

Mentre conduïa (ara la lluna compartia la seva llum amb la Mediterrània i la Blanca Subur), analitzava mentalment la informació que havia escoltat en la reunió, tot el que s’havia aconseguit el 2009 i els plans per a 2010.

El 2009 s’havia firmat un nou acord amb les autoritats de Kombolcha i s’havia renovat la llicència d’AFNE com a ONG a Etiòpia. AFNE s’havia acreditat com a ONGD dins de l’ACCD i havia estat declarada Associació d’Utilitat Pública (la qual cosa facilitarà les donacions de particulars i empreses). La nostra associació havia continuat la col·laboració amb la Fundació Widex, s’havia inaugurat una seu d’AFNE a Vilanova. Moltes fites aconseguides, sens dubte. Molta feina feta, encara que el més important és que el Centre de menors de Kombolcha continua consolidant-se i que els nens i nenes que hi viuen compten amb la nostra protecció i ajuda, se senten estimats, mengen quatre vegades al dia, semblen feliços.

Van repassar també moltes de les iniciatives impulsades per socis de la nostra entitat que han ajudat a aconseguir més recursos per al nostre projecte: la Caminada de Berga, Mercantic i moltes d’altres.

Va arribar el moment d’explicar el pla d’accions per al 2010: la necessitat de contractar un altre cooperant (el paper de l’actual ha estat fonamental), la construcció de la casa per als cooperants i de la caseta per als guardes, cosa que permetrà alliberar espai per allotjar més nens, fer un hort professional (disminuint la despesa en alimentació) i continuar amb l’apadrinament dels nois i noies que surten del Centre ajudant-los a trobar una bona feina.
Van explicar que hi ha hagut diversos voluntaris en el Centre desenvolupant tasques concretes (tallers, millora de la gestió comptable, millora de les instal·lacions, etc.) i que és una dinàmica que ha de continuar.

Hi ha molts motius per mobilitzar-se i continuar lluitant, però per mi el més important és que més del 80% dels nens sords del Centre podrien sentir amb l’ajuda d’un audífon. “No podem permetre’ns aquesta situació i farem una campanya per aconseguir audiòfons”, van dir. Tres expertes en aquest àmbit s’han associat a AFNE per ajudar-nos.
Em va commoure saber que tres nois del Centre tenen el VIH i per això ens estan ajudant des de l’hospital de Sant Joan de Déu d’Esplugues de Llobregat a Barcelona, i que una nena té problemes de cor i hem d’assistir-la també, qui sap si operant-la al nostre país.
És clar que les dificultats a Etiòpia són grans.

Quant al nombre de socis, havíem passat de 480 a 506 tot i viure un context de de forta crisi. Va ser una gran notícia sentir aquesta dada. Les campanyes per fer nous socis donaven el seu resultat. El nostre projecte il·lusiona. La nostra ONG trasmet confiança. Van recalcar, això sí, que és imprescindible continuar creixent per aconseguir els nostres propòsits. Ens van dir que buscar socis és tasca de tots. És lògic.

Va arribar el moment d’abordar el punt de l’ordre del dia que fa referència a la renovació de càrrecs de la Junta Directiva, aquell moment, en què, per què negar-ho, gairebé tots solem abaixar una miqueta el cap.

La Junta executiva va quedar aprovada i formada per presidenta, secretària, tresorera i dos vocals. En total, quatre dones i un home. A AFNE no es respecta la paritat.

Tanmateix, aquest equip de cinc persones responsables de liderar les iniciatives de l’associació necessita ajuda, molta ajuda, i van demanar a tots els socis (els presents i els que no van poder assistir-hi) que formessin part de la denominada ‘junta ampliada’, és a dir, persones que poden dedicar un temps determinat a una tasca concreta formant part d’alguna comissió de treball com, per exemple, la de relació amb les famílies (xerrades a famílies, escoles…), projecte educatiu, organització d’esdeveniments, comunicació al soci, noves seus d’AFNE, apadrinaments, etc.
Van recalcar com n’és d’important per a l’Entitat que cada vegada hi hagi més persones que puguin exercir un rol concret en l’organització.

Havien passat vint-i-cinc minuts i estava arribant a casa meva. La casualitat, l’atzar, va fer que la cançó següent fos tota una declaració d’intencions. Macaco interpretava el seu tema Seguiremos (Puerto presente, 2009). Estava clar que seguiríem i jo havia de participar-hi de forma més activa. Aquella mateixa nit vaig escriure un correu a info@afne.org i els vaig dir que comptessin amb mi per al que fes falta. Feia temps que volia fer aquest pas. Sempre m’havia posat excuses a mi mateix. No podia deixar que els meus ulls s’inundessin de llàgrimes mentre veia el vídeo projectat en l’assemblea sobre els nens del nostre Centre i no intentar donar un cop de mà.

Què implica això?

La declaració d’utilitat pública és el reconeixement administratiu pel qual una associació està constituïda per aconseguir una finalitat d’interès general.
Aquest reconeixement comporta per a l’associació una sèrie de drets i obligacions:

Drets:

• Utilitzar en tota classe de documents la menció “declarada d’utilitat pública” a continuació de la seva denominació.
• Gaudir de les exempcions i beneficis fiscals, econòmics i processals d’acord amb el que estableixi la normativa en cada cas.

Obligacions:

• Retre comptes anualment de l’exercici en el termini dels sis mesos següents al seu acabament i presentar una memòria descriptiva de les activitats realitzades durant aquest període davant de l’organisme encarregat en el registre corresponent, on queden dipositades.

El més important és que aquesta nova situació obre la via a una entrada de recursos per a la nostra associació amb importants avantatges fiscals.

Ara és molt més favorable fer donacions a AFNE independentment de la quantia de què es tracti.

I és necessari que tots ens impliquem en la recerca de donants, tant empreses com particulars.